Banner Associació Catalana de Juristes Demòcrates
EN LÍNIA:
1 Visitant
 
 
SOPAR-COL·LOQUI

DONES ESTRANGERES A PRESÓ


  Tema:

La mesura substitutiva de la pena de presó per expulsió del territori nacional de l’Art 89 Codi Penalinterpretada des d’una perspectiva de gènere. ¿És possible l’aplicació del mandat constitucional de la reinserció social?

Tema: Les actuals mancances del nostre procés legislatiu en matèria de política criminal observades en els darrers anys (“legislar a cop de Codi penal”) i les nefastes conseqüències que tot sovint generen, aconsellen l’estudi crític respecte a l’aplicació de les noves opcions legislatives, com és la que aprofundirem en el debat del 24 de maig–l’expulsió com a substitució de la pena de presó-, opcions que generen confusió, debat i crítiques, que són les que esperem sentir i compartir amb tots i totes vosaltres en el debat.

Com sabeu, el nostre model constitucional atorga a la pena de presó dues funcions o finalitats bàsiques que alhora la legitimen: la seguretat col·lectiva i l’afavoriment de la reinserció dels penats i de les penades. Aprofundir en l’assoliment d’aquests requeriments entre el col·lectiu de dones penades estrangeres esdevé el tema central que, des d’una perspectiva de gènere, us proposem fer en el debat.

Perspectiva de gènerei de repartiment injust de la riquesa. Cal estudiar aquest fenomen des d’una perspectiva de gènere, perquè, no s’hi atura (malgrat la llarga condemna que implica: 6 anys de presó, 3 dels quals es compleixen seguits, sense cap mena de permís); no s’hi atura, perquè, possiblement, tampoc no s’hi aturen les causes estructurals inductores d’aquest tipus de delicte en els països d’origen: masclisme instaurat en la cultura quotidiana, i pobresa, factors desencadenats que comporten que algunes dones dels països de Centre i Sud Amèrica acabin en la delinqüència o en la prostitució; en aquest sentit, cal parlar-hi, de les circumstàncies socials  (pobresa) i, alhora, personals; circumstàncies diferenciadores entre l’home i la dona que envolten a aquesta activitat delictiva: és un delicte que cometen homes i dones, per un igual, però, quan l’autor del delicte és una dona, aquesta sols tenir responsabilitats familiars (responsabilitats que no solen existir quan la persona estrangera detinguda és un home, doncs, la cura dels fills sol ser responsabilitat de les dones, en els països d’origen –sobretot, en les classes “baixes”- de les persones detingudes amb drogues als aeroports), doncs, la majoria de les dones estrangeres a presó són originàries del Centre i Sud-Amèrica, d’extracció social baixa, separades i amb fills que, un cop detingudes, aquests fills passen a residir amb els avis materns, en el millor dels casos, si no és que hi passen a residir al carrer o en centres de protecció de menors.

Perspectiva legal i de política criminal. També, cal estudiar aquest fenomen des d’una perspectiva legal i de política criminal. Així, cal debatre sobre el difícil encaix d’una part de la població reclusa estrangera dins el nostre model penal i penitenciari, situació que es pot generar en alguns casos de dones penades estrangeres en situació irregular en el territori; aquesta situació es produeix un cop que són detingudes als aeroports, per portar-hi drogues., i, després, són condemnades per delicte contra la salut pública; i, mentre són a presó després de tres anys de compliment de pena privativa de llibertat –sense cap dia de permís- se’ls expulsa en virtut del l’art. 89 CP, amb la prèvia conformitat de la penada. Estem davant de la impossibilitat legal d’aplicar el mandat constitucional de la reinserció social a aquestes persones a les que se’ls aplica l’art. 89 CP; però, no sols és un problema legal, també, és una qüestió de política criminal i com a tal cal abordar-la, en el debat que us proposem fer: cal analitzar les diverses respostes penals, del legislador i del poder judicial, i, sobretot, estudiar noves alternatives pel que fa al compliment de la pena de presó per part de ciutadans als qui l’Estat ha decidit que no romanguin al país un cop s’hagin executat les corresponents sancions penals.

Volem generar el debat necessari per incentivar la recerca d’alternatives a la problemàtica esmentada: impossibilitat d’aplicació del mandat constitucional de reinserció social a les persones estrangeres –especialment, de les dones- a les presons catalanes.

Per ajudar-nos a estudiar aquestes possibles alternatives en el debat del proper 24 de maig, comptarem amb experts juristes, que ens exposaran la problemàtica derivada de les persones estrangeres a les presons catalanes i, especialment, de les dones estrangeres penades al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona.

  Ponents:

  Ramon Parés i Gallès

Jurista – criminòleg del centre penitenciari de Dones, de Barcelona i ex Director general de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

  Armand Calderó i Monfort

Jurista i Director general de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

  Dia i hora:

Dijous 24 de maig de 2018 a les 20.45 hores

  Lloc:

Restaurant Petra (c/ Sombrerers, 13) - [ Plànol ]

  Preu:

20 €

  Formulari d'inscripció:

Aquest sopar-col·loqui ja s'ha celebrat.

Copyright © 2018 Associació Catalana de Juristes Demòcrates - Tots els drets reservats
[ Pàgina generada en 0,01 segons ]