L’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, que té entre els seus objectius destacats la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques de la Constitució i de l’Estatut de Catalunya, davant la rellevància de les accions del Moviment 15-M i de la plataforma Democràcia real, ja!, considera adient dirigir-se a la ciutadania i fer públiques les següents  consideracions:

1ª.- Valorem com a molt positiva la capacitat que han demostrat per convocar la ciutadania a una activitat de presència col·lectiva, física i a las xarxes socials, per expressar-se lliurament i debatre públicament  els greus problemes que pateix l’actual model econòmic i les greus mancances de la nostra democràcia representativa, recordant-nos a tots l’allunyament i l’oblit (quan no el menyspreu), de la  democràcia participativa, que, sens dubte, constitueix l’eina essencial per aconseguir que qualsevol sistema democràtic sigui viu, dinàmic i proper a les necessitats i preocupacions de la societat.

2ª.- Manifestem la nostra coincidència amb les crítiques realitzades per aquest moviment  als dèficits democràtics de l’actual situació política, especialment amb allò que fa referència a la degradació de gran part dels debats parlamentaris protagonitzats pels partits majoritaris, que converteixen un lloc que hauria de ser de reflexió, raonament i respecte, en un lamentable espectacle “mitiner”, enaltit per les respectives “claques”.  En aquest sentit, la crítica realitzada al voltant de l’actual degradació del bipartidisme, inclosos els acords de situar en llocs estratègics d’òrgans del poder judicial a persones en funció de la seva coincidència ideològica o programàtica i no en funció de la seva vàlua professional, és adequada, atès que efectivament, estem davant d’un altre dels greus problemes de la nostra democràcia. Igualment coincidim amb propostes com la modificació de la Llei Electoral per apropar-la al màxim respecte a la proporcionalitat de la representació en relació als vots i limitar els abusos del bipartidisme.

3ª.- Subscrivim igualment la crítica realitzada respecte a la política de retallades econòmiques que afecten als serveis essencials de la ciutadania i minven sensiblement l’abast de la anomenada “societat del benestar”. És inconcebible i intolerable, evidentment, que s’afavoreixin els acomiadaments dels treballadors, econòmics i disciplinaris, amb els diners dels impostos de tots els ciutadans, que es permeti de forma generalitzada que les empreses utilitzin les prestacions d’atur per finançar les jubilacions forçoses dels treballadors, que es retallin les pensions, que es redueixi l’atenció sanitària pública i farmacèutica, que s’indemnitzi als empresaris de forma automàtica en cas de dilacions en l’Administració de Justícia (per citar algunes manifestacions clares d’aquestes polítiques), mentre es redueixen els impostos del més rics, l’impost de societats, l’impost de successions, i no es fa res contra els paradisos fiscals i l’evasió de capitals. Aquesta situació comporta que siguin especialment els treballadors i les capes mitjanes, els que hagin aportat els diners que han anat als bancs privats, sense que l’Estat hagi fet el més mínim gest per tal de guanyar espais de poder públic (és a dir, de tots els ciutadans) dins d’aquestes entitats privades que han rebut els nostres diners. Ans al contrari, resulta que l’Estat s’ha convertit en un fervent partidari de la privatització de les empreses públiques, incloses les de prestació de serveis essencials. Mostrem el nostre acord en la necessitat de modificar la Llei Hipotecària amb la finalitat de fer front als abusos de les entitats financeres en els crèdits hipotecaris, així com prohibir la utilització de “lletra petita” en els contractes de les entitats financeres i en la publicitat mercantil.

4ª.- Compartim la preocupació per les situacions que s’han anat produint de corrupció política i econòmica (finançament il·legal de partits, adulteració dels mecanismes d’igualtat de la ciutadania en l’adjudicació de concursos d’obres per l’Administració Pública, utilització de recursos públics en benefici propi, acceptació de “regals” de persones i entitats privades que contracten amb les Administracions Públiques en condicions avantatjoses, etc.), sense que els partits i les institucions adoptin mesures exemplars per tallar-les, excepte en comptades ocasions. Aquestes actuacions dinamiten la confiança de la ciutadania en els seus representants. Tot el que s’ha esmentat fins ara mostra l’encert de la utilització de la paraula “indignats” per a definir l’estat d’ànim de gran part de la ciutadania.

5ª.- Constatem que les accions participatives s’han desenvolupat amb un civisme i comportament exemplar, tranquil, pacífic i de diàleg, preocupats inclòs per a que la presència en els llocs públics no comporti feines addicionals als treballadors de la neteja, i intentant evitar qualsevol provocació i conducta que pogués ser utilitzada per perjudicar les accions, deixant clar quins són els paràmetres que separen la participació democràtica de la ciutadania, de les actituds antidemocràtiques i contràries a la Constitució, dels que han intentat aturar la justa protesta, des de les Juntes Electorals fins a la Conselleria de Governació. És prou significatiu de la superioritat ètica de les reivindicacions del moviment 15-M, el fet que les Juntes electorals no fessin res per executar les seves decisions, o que la Generalitat de Catalunya hagi hagut d’excusar-se, en un exercici de surrealisme inimaginable, en el Barça i en la higiene, per tal de justificar la utilització dels mossos en fer fora als qui pacíficament ocupaven un espai públic defensant drets col·lectius de la societat. L’ús pacífic i responsable dels espais públics per l’exercici de drets fonamentals de la Constitució de forma oberta i compartida, ha de comportar l’aprovació de la ciutadania i qualsevol conflicte al respecte ha de resoldre’s dialogant i ponderant els drets, però mai reaccionant violentament contra els que, sense excloure ni perjudicar ningú, exerciten els seus drets constitucionals de llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica.

LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ACJD

Barcelona, vint-i-nou de maig de dos mil onze.